FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persones. Tremolosa1. Vaca serrana. vaca serrana Peix de la família dels serrànids, de 20 a 25 centímetres de llargada màxima, amb el dors vermellós que presenta de 5 a 7 bandes verticals negroses, el ventre de color blau, amb nombroses taquetes fosques sinuoses que semblen signes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
liliàcies, bulbós, de fulles lanceolades disposades densament i flors grosses, blanques i molt oloroses, amb els pètals un xic corbats enrere, originari del Mediterrani oriental i del Pròxim Orient i cultivat com a ornamental (Lilium candidum). lliri blau Lliri de la família de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pics de Montserrat. a pic Verticalment . Un camí que puja a pic. pic bastard Pica-soques blau. Antena d'una cangrea. Tanc situat a proa o a popa on s'emmagatzema l'aigua dolça d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impregnar d'una matèria colorant. Tenyir fil, llana, seda. Tenyir els cabells amb alquena. La tintura de iode tenyeix el midó de blau o morat. Canviar el color (d'una tela, d'un drap, etc.). Fer-se tenyir de negre un vestit. Tenyir-se els cabells. Denses nuvolades tenyien el cel de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Stellaria media). morró blau [o morró vermell] Anagall. morró de canari Morró 1. morró negre Herba anual de la família de les escrofulariàcies, de tiges ajagudes, fulles arrodonides i palmatilobades, flors blaves, solitàries a l'axil·la de les fulles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de muntanya [o prunel·la de flor gran] Prunel·la de fulles ovades i flors força grosses d'un blau violaci, que es fa a les pastures i als matollars i boscos clars, especialment a muntanya (Prunella grandiflora). prunel·la vulgar Prunel·la de fulles inferiors clarament en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 14 centímetres de llargada. cotxa blava Ocell de la família dels muscicàpids, el mascle del qual, a la primavera, té el pit i la gola de color blau (Luscinia svecica). cotxa cua-roja Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanquinosa, que es fa als camps i rostolls secs de les terres mediterrànies (Chrozophora tinctoria). Colorant blau extret d'aquesta herba, emprat per a reconèixer la presència dels àcids, que el fan tornar vermell. Tintura de tornassol. Propietat d'algunes teles, papers, minerals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de l'armadura que cobria i resguardava el cap. Peça de metall o d'altres materials durs que cobreix i defensa el cap, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, els motoristes, etc. casc blau Membre de les forces militars de l'Organització de les Nacions Unides [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels lamprídids, de cos oval, alt i comprimit, que pot atènyer 180 centímetres de llargada i uns 100 quilos de pes, de color gris blavós amb pinzellades de color rosa, verd i blau cel, i nombroses taques blanques, amb una sola aleta dorsal, sense radis espinosos, que viu a alta [...]
